El respecte entès com habilitat social deixa de tindre sentit si no va acompanyat d'una educació en valors. I els valors es transmeten als altres amb el propi exemple.
Però qui ha de transmetre aquests valors als nois/es i adolescents?
Com és sabut, un lloc molt important l'ocupa la família, un altre l'escola i finalment podem dir que l'altre són els mitjans de comunicació.
Hem trobat un comentari al Diari de Durant i Lleida que ens ha fet reflexionar, el podem llegir aquí:
I en aquest cas es pot dir que el respecte porta a l'autoritat del mestre a l'aula? Però qui ha de tindre el poder a l'aula al segle XXI?, l'aprenent que és el protagonista dels seus aprenentatges o el professor?
El docent ha de fer un lideratge institucional a l'aula o en canvi ha de liderar les emocions del grup?.
A qualsevol aula l'encarregat de transmetre valors als seus alumnes és el professor, i això farà que es guanyi el seu respecte i l'autoritat a l'aula.
Al següent enllaç EL LIDERATGE A L'AULA trobareu la resposta, concretament a l'apartat que diu:
"4.2. Liderar les emocions, els sentiments i l’acompanyament vital
L’autèntic lideratge del docent en les aules del segle XXI s’haurà d’exercir en els aspectes emocionals i més personals dels alumnes, allà on els progressos tecnològics no podran substituir l’atenció personalitzada que
aquests àmbits de la persona, sobretot de la persona en formació, requereixen.
La funció docent no només continuarà sent necessària sinó que esdevindrà la prioritat educativa del lideratge docent. Justament perquè l’acompanyament personalitzat de cada estudiant al llarg de tot el seu procés de formació (fins i tot al llarg de tota la vida) necessitarà d’un professional que el pugui orientar, guiar i recolzar en un escenari d’un contínuum de decisions que afectaran el seu periple no només acadèmic sinó vital. L’elaboració, seguiment, avaluació i reformulació continuada d’aquest projecte vital –alhora acadèmic i personal– demandarà un professional que estigui al darrera dels processos d’actualització d’aquest projecte, que asseguri continuïtat i que a partir de l’exemple i de la professionalitat psicopedagògica pugui afermar el procés de creixement personal del noi o noia.
Ens referim a un lideratge docent que a dins l’aula i fora d’ella, però també i molt especialment en el dia a dia de l’aula, pugui tractar les emocions personals i grupals, interrompent les activitats previstes quan faci falta per a prioritzar els elements emocionals que hagin sorgit de les relacions del grup; que sàpiga llavors tractar els sentiments de cadascun dels membres del grup classe, que els esperoni a expressar-se, que faciliti la creació de lligams forts entre els membres del grup així com els aspectes més positius de la personalitat de cadascú. En definitiva, reforçar l’autoestima grupal i la individual. És a dir, que una aula oberta al món, digitalitzada, amb múltiples recursos per a connectar-se amb multitud de persones i escenaris foranis a l’aula i al centre, no per això s’ha d’oblidar de la seva prioritat fonamental: ensenyar a aprendre, créixer i madurar junts, a respectar-se, estimar-se i, tal com assenyala el professor T. Kanamori (2007), proposar-se viure en el cor dels altres, aprendre a pensar en els altres, per a poder ser feliç.
El líder docent de l’aula i del centre de l’escola que garanteix l’aprenentatge de cadascú, tot respectant els ritmes individuals i grupals, ha de ser el primer que esdevingui honest, respectuós, expressiu i obert a permetre que els seus sentiments puguin ser compartits per tot el grup, com exemple per a demanar la implicació emocional de tothom per a l’aprenentatge, per a la convivència i per a l’establiment de lligams en comú."
Nosaltres estem d'acord!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada